2 anys despres

Avui moment de reflexió, i manual típic d'autoajuda.

Ara fa 2 anys, naixia la Bruna, el diumenge hi havia eleccions, venien el David, la Sònia, la Berta i la Carla a conèixer la Bruna, el dilluns jugava el Barça- Madrid, i jo entrava a urgències, ja sense quasi poder caminar. Això es el que recordu d'aquell moment. I quin moment de la vida, la Bruna acabada de néixer, per tan, platorics de il.lusió i de cop, jo sense sentir i sense poder caminar, i amb una operació de columna d'urgencia!!!Buf!! I mira on soc avui, qui m'ho havia de dir. 

Conclusió, sempre tirar endavant, amb alegria, amb il.lusió, deixant enrere les coses que no ens agraden, i a vegades afrontar-les per poder-les superar. Relativitzar les coses que ens preocupen perque segur que tenen alguna solució o alternativa que ens pots donar un millor camí . Donar gràcies cada dia per tot el que tenim, pel que som, i per tota la gent que tenim al voltant, i sobretot per tenir salut. Ja se que tot això es diu el dia 22 de desembre desprès de no haver guanyat la loteria, però realment em sento molt afortunada per tota la vida que he tingut i que tinc. La vida et dona cops molt durs, però també molts de molt bons, i la veritat es que posant-los a la balança els bons son mes que els dolents, així que avui nomes escric per donar les GRÀCIES.

...i dir T'estimo Quim.