Thankgiving lunch

Ja tornem a estar en plena normalitat. Avui no m'allargo gaire que he d'estudiar per anar a treure'm el carnet de conduir!!!!! quina ràbia!!!! Aquest es un gran punt negra perquè la gent de l'administració no et fan sentir molt be, i tampoc els importa veure que no els entens del tot. Problema meu!!

Han estat uns dies de vacances molt macos, sobretot perquè els em pogut celebrar amb el Quim. Aquí no  hi ha massa a fer que no sigui vida familiar, però ho em compartit amb la família Barros i em aprofitat per anar a llocs que encara no havíem vist.  Vem anar a un parc que hi ha a Charlotte que es diu Freedom Park que es molt bonic. I el downtown vist de nit, amb els grans edificis il·luminats també es molt bonic. Tot i que la Ivet diu: "mama no son tan alts, la sagrada família ho es més!!"

Pel que fa al sopar de thankgiving, va ser molt maco, a casa els Barros. Ells com que son argentins no ens van fer el típic sopar, però deu ni do.

El sopar de thankgiving consta del gall d'indi, que jo sempre havia pensat que hi posaven farciti resulta que no, de green beans, que son mongeta tendra, basicament obren una llauna de mongeta i l'aboquen en un plat, de sweet potato, que es el moniato, fan com una mica de puré de patata amb sucre, si si un plat ben dolç en ple sopar, i el gratinen amb nuves petitones, i el postres consta de pumking pie, que es un postres de carbassa que també compren la base ja feta i aboquen unes llaunes de farcit de carbassa. El tema culinari el tenen molt molt lluny aquesta gent. Perquè imagineu-vos, que aquest es el gran sopar familiar de l'any, i consta basicament de llaunes, imagineu-vos com porten el dia a dia.

A mi em va tocar portar els postres, i vaig fer una pie d'aquestes però amb caràcter català, ja que el vaig farcir de crema catalana i maduixes, i una coca amb pinyons, que finalment he trobat en un racó dels grans supermercats.