Bueno finalment ho he fet, com sempre patint pero ahir vaig anar a l'escola de preschool i vaig apuntar al Guiu i la Bruna, i comencen dilluns, bufff que dur que serà. La Bruna fa patir perquè ella encara es petita i quan vegi que la deixem alla monta un numero segur, pero en canvi no fa patir per l'idioma perquè ella tot just comença a dir paraules i li anirà de conya per apendre anglès. I el Guiu fa patir perquè s com es, i s'ho passarà fatal, ja s'ho passaria malament en català doncs en yanki no vegis, pero soc conscient que ho necessita per aprendre el idioma i perquè es relacioni amb altres nens. Ja veieu que tot segueix igual, jo vinga a patir per coses que igual ni passen, pero no ho puc evitar. Jo me'ls hauria quedat amb mi tot el temps, pero he de reconexier que llavors aquest esforç de canvi de vida no serviria per gaire en el cas del Guiu i la Bruna.
Per tan dilluns ens espera un altre gran dia en aquest país.
Ara anem a veure a la Ivet cantar el imne d'america a la classe de musica, pot ser la bomba. I demà ja va d'excursió amb l'escola, encara no fa ni un mes que es a Crowders Creek i ja marxa tota soleta amb l'school bus a les King Muntains, i la nena com sempre tan feliç.
Avui escric poc, nomes era per compartir amb vosaltres el dia d'ahir d'apuntar als peques a l'escola. Aquí no fan adaptació, pero jo he demanat si us plau, la primera setmana anar-hi nomes dilluns, dimecres i divendres, i a partir del 15 d'octubre full time, cada dia, de 8:00 del mati a 12:00 del migdia. A veure que tal.
Ahir ens van fer un tour per l'escola, i es molt petita, pero les rutines són bastan com les de Catalunya, l'unic que amb els espais molt marcats, el bon dia, tenen una catifa expressament per seure tots al terra, desprès tenen la zona de joc, i la zona de taules. I cada aula disposa del seu pati per poder sortir sense que els nens de diferents edats es trobin.
Nuri t'està quedant un blog molt xulo, no me'l perdo ni un dia!! Els nens estàn guapissims, serà que els hi està sentant de conya estar per terres americanes:)
ResponderEliminarUn peto molt gran per tots!!
Ei Anna,
Eliminarmoltissimes gràcies. Intento així que pogueu viure una mica de les nostres vides aixi des de la distancia, perque segur que quan vinguem per nadal jo tenim temps d'explicar tot el que estem vivint.
A nosaltres també ens agrada moltissim llegir els vostres comentaris.
Un petonàs des d'aqui.
Normal que patexis.. pero segu que en mica en mica el Guiu i la Bruna s'adaptan.. anims. Me ha agradat molt com van fer la "reunió" de la escola.. veint que fan els nens .. unes horetas, es una molt bona idea la veritat. Fantastic. Les fotos molt macas i el blog esta molt be.
ResponderEliminarPetons a tots. TERE
Hola Tere,
Eliminardoncs si amb menys de un més aquí he vist mes que en 5 anys a terrassa.
Aquesta es una part molt bona que em de valorar, per contrarestar, el xoc cultural de anar amb cotxe a l'escola.
Gracies pels comentaris.