El raco dels avis.

Avui inaugurem un raco de aquest blog, redactat per els avis (the Grandfather). La Tere ja porta un mes i pico gaudint de la American Life i ja es una experta en el territori. L'avi ja fa dues setmanes que volta per aqui i va una mica mes perdut, pero deunido lo que tots plegats ens en sortim. Lo de l'idioma es una mica frustrant, perque tots plegats no tenim cap mena de problema en fer-nos entendre, pero el problema es quant ens contesten, que ens quedem amb cara de tontos, jo diria que entenem un 20% del que ens diuen i si el tema lliga amb lo que ens esperem que ens responguin cap problema, pero si no,  al final ho acabem entenen, o aixo ens pensem.

La veritat es que en aquest pais, tot es tremendament gran, les cases, les distancies, els carrers, les escoles per exemple son una pasada, cada grade te el seu pati (bueno lo de pati es un dir, perque es un altre concepte), els supermercats son immensos i els productes no es poden comprar en petites quantitats, les ampolles de llet, son de 1 galon, o sigui quasi 4 litres, les caixes de cervesa han de ser de 18 o 24 llaunes, tot a lo grande.
Per altre banda te un cert sentit perque tothom hi va amb cotxe, a peu es impensable fer res. Els primers dies aqui varem intentar fer una vida a la Europea amb la Tere (intentar anar al super a peu, jajajajajaja). 40 minuts per arribar i despres no podies comprar gaire be res, perque no sabies com dur-ho a casa. O sigui que al final varem tenir que llogar un cotxe, perque el que hi havia a casa el el necessita la Nuri, per tot.
Lo dit sense cotxe res de res.
Amb el cotxe hem intentat fer turisme (de proximitat) o sigui distancies de un parell de horas, pero de moment no hem triunfat, no hi ha res per veure (en el concepte Europeu de visitar ciutats).

Al centre hi acostuma a haver edificis, pero no hi ha botigues, nomes pots veure aixo i la gent que veus es gent que esta treballant i surten a fer un fastfood. La gent no dina com deu mana, els restaurant nomes s'omplen al vespre per sopar. (bueno a l'hora nostra de berenar). Aquesta gent no te historia.

Aixo es de lo mes antic que hem trobat.

Bueno mica en mica ens anem relacionant, l'altre dia varem estar amb la la Cathy una amiga de una amiga nostre, que parla espanyol i que es Americana, ens va explicar coses molt interessants  tot i que quant varem quedar per telefon ens va dir que era una Americana, alta, rosa i molt prima.

Sort que ella ens va reconeixer a nosaltres, si no encara la busquem, es una passada de simpàtica i agradable i disposada a ajudar en el que calgui. MOLTES GRACIES  a la Rosie, per pasar-nos el contacte i a la Cathy.

La Nuri i el Quim també van fent nous amics, l'altre dia varem anar a fer un asado a casa de uns amics de la Nuri i avui he pogut veure el Barça-Madrid a casa del Boss del Quim.

Aixo, si amb els locutors en Ingles (la part positiva es que m'he estalviat escoltar els impresentables del Canal+ i l'altre es que continuem tenint el Madrid a 8 punts.