Arriban a una rutina

Bueno, ja fa un mes i mig aqui i de mica a mica anem arriban a crear una rutina, que sembla que no, pero un mica ens fa falta per relaxar-nos tots una mica.
Els dos peques ja son a l'escola, tota la setmana de 8 a 12, el Guiu que es el que mes em feia patir, està tan feliç, arribem a l'escola i tan content, el segon dia va i em diu " mama perque vens tan dora!!!". Impressionant!!! i la que ho porta fatal, pero fatal es la Bruna, me l'han d'arrencar al mati, i quan deixem la Ivet a l'escola ja coemnça a plorar perque ja sap que la següent es ella. Espero que li vagi passant, sino no se quan temps aguantaré perque es molt dur. Despres quan la vaig a buscar la vec be, pero quan veu cames ajudeu-me ve corrent a tota pastilla.

La Ivet, tan feliç a l'escola, el pitxor moment es l'estona dels deures, que fem nomes arribar de l'escola, perque n'hi ha tans que no ho podem deixar per mes tard. Un comentari divertit, es que quan esta tan emprenyada per la quantitat de deures, sempre diu " La Ona hauria de venir aqui i desfrutaria d'alló més" . El soccer, es tan tan cule, que fa de jugadora i de coach, la tia al mig del camp donant instruccións a les seves companyes, i en angles clar!!! Un dia a la setmana també anem al gimnas First in flight, activitat a la que va molt entusiasmada, nomes per poder compartir algun dia les cabrioles amb la seva gran amiga Clara. La veritat es que no ho fa malament del tot i a mes a mes pot practicar al seu trampolí de casa.

Per la resta de la familia, l'avi ja va marxar el passat divendres, i el Quim ho va fer el dia següent, el dissabte, aixi que ara tenim com a home de la familia al nostre Guiu.