
Esperem aconseguir alguna cosa algu dia.


Aqui va ser un 11 de semtembre com una dia mes, Ivet escola, Quim treballant i nosaltres lo de cada dia, peques, casa i comprar.
Per fi va arribar el dia 10 i ens van portar els mobles que havien anat a comprar i que era impossible encavir en el cotxe, per tan ja tenim llits!!!! quina il.lusió. De mica en mica anem muntant una casa, pero vaja que encara tenim la tira de caixes per obrir i muntar.
Aqui els dies son molt iguals, i de moment a part de currar tenim poc per fer, als matins la Ivet es a cole i aprofitem per fer feina i compres. I a la tarda, fem deures que la Ivet en te un munt, i despres sortim al carrer a jugar amb els veïns. L'altre dia vem coneixer l'Olivia que va a 3er com la Ivet, i sembla que ahir ja van jugar juntes al pati. La Ivet ve de l'escola amb duricies de tan jugar i penjar-se per les monkeybars.
Avui es dia 12 i em pensat molt amb tots els nostres amics que han començat escola. A veure si ens expliqueu que tal va.
11 Setembre:
ResponderEliminarSi, of course vam anar a la mani...impressionant, brutal, pell de gallina, families senceres amb senyeres i estelades.
1er. dia d'escola al Bisbat:
L'Aleix molt bé, ha sortit corrent a mig carrer i ha entrat tot sol a buscar els seus amics.
El Pau ha anat al pati acompanyat de la iaia i quan ha vist que havia de fer un trenet x pujar a la classe s'ha posat a plorar. snif, snif, i jo a la feina !
A la tarda estava supercontent i sembla doncs que finalment no ha sigut tan traumatic.
Saps que és el primer que m'ha dit quan ha sortit de la classe? "Mami, el Guiu no ha vingut a l'escola!"
petons
montse
Hola Montse,
Eliminarosti que em fas plorar, quina peneta, ja m'iganino al Pau buscant el Guiu i se'm trenca el cor. La veritat es que el Guiu aqui esta un mica solet, avui vull anar a buscar una escola per ell, perque esta com esperant per anar a l'escola.Pero em diu: "mama aqui no parlen be!!!"
Digali al Pau que per nadal ens veiem i passem tota una tarda jugant.
Que be que hagi anat tan be el primer dia, si patim i en veritat no cal.
Hola!!!!! Bon dia!!!
ResponderEliminarAhir primer dia de cole!!! La Miire anava nerviosa amb mal de panza de nervis, perque els rumors de poble (això sembla Vendelplà) enns van dir que la seva amiga havia canviat de cole i a més els barrejaven a tots entre les classes de 3er A i B. Pero és el de sempre....jo patint i ella ha sortit contententíssima i amb la seva amiga Berta, q no ha canviat de cole. I el Roger també molt bé, moltcontent. La veritat és q els feia molta falta ja tornar a les rutines.
Així doncs la Ivet porta molts deures? I són difcíls en anglés? Així practiques tu no també? Tu hauràs de fer anglés o amb el dia a dia ja vas fent....
I el Quim com li va la feina? Ja li toca tornar cap aquí?
Bueno família!! Una abraçada molt forta!!!!
Bueno primer dia superat, quin tip de patir i ells tan tranquils, jajajajaja.
EliminarSi porta moltissims deures, i clar no nomes en angles, sino que la moneda es amb centims, nikels, dime,.. el pes en pounds, i les distancies en milles i peus, i la temperatura ni t'explico. La Ivet diu mama clar que fa calor estem a 80ª jajajajaa
Jo m'he d'apuntar a angles pero primer he de colocar als peques sino la mestre igual no vol venir!!!
El Quim a la feina molt be, pero aquest dissabte ja marxa cap a Vitoria i ens quedem solets!!! el trobarem a faltar.
Una abraçada encara mes forta!!
Hola!, wow quantes coses que heu penjat al blog!. Aquí l'11 de setembre va ser una festa de tota Catalunya vam anar-hi amb nens, hi havia un bon rotllo impressionant i tothom feia pinya, volem canvis i ens hem fet escoltar i estem pendent del dia a dia (avui tenim al Mas a Madrid)...i l'entrada de cole molt bé retrobaments i moltes emocions!!! anem parlant records!
ResponderEliminarJa vec que esteu molt emocionats tots els que veu anar a la manifestació. Gracies per anar-hi.
EliminarA veure si aconseguim alguna cosa, la veritat es que des d'aqui es veu una mica dificil, hi ha tan fronts oberts...
Espectacular manifestació ! No es podia passar ! Una hora esperant un tren a Gràcia perquè tots venien plens des de Catalunya ... Al final un taxi fins a Terrassa i una sensació de que això servirà per alguna cosa... encara que sigui petita.
ResponderEliminarPetons,
Eva
Posats a aconseguir la independecia millor que esperin una mica, perque amb els problemes que em tingut per poder entrar a EEUU, igual despres no podem tornar a casa. ;)
Eliminar