will you go dinner with us??

Aquest post va dedicat a les meves Nurietes que se que això els hi agrada.

Ahir vem decidir aprofitar el mati que la Ivet es a cole per tornar a la Mall SouthPark,que va ser impressionant, per anar de compres i passar per l'Apple store(ja tenim apple tv per poder veure alguna cosa a la tele, a terrassa vaig haver d'anar fins a 4 cops i reservar-la per poder-ne tenir una i aqui hi havia columnes i columnes de tot, impressionant botiga). Total que tot el mati a fora no vem ni poder dinar que ja haviem d'anar a buscar a la Ivet a l'escola, i vem dir, es igual com que a la tarda estarem a casa ja soparem doreta i ara instalem tot el que em comprat, doncs NO!!! tornant de l'escola la Trisha ve corrent cap al cotxe i diu:

"Hi Nuria, do you want go dinner with us???"""  arrrgggg sopar a casa seva amb el Tommy que es un super americà autentic, quina por, noooo no hi vull anar, però com que ja em coneixeu que quasi mai tinc un no i a mes a mes no se'n va ocorre cap excusa i si l'hagués aconseguit tampoc sabia com dir-li, així que la resposta ser: "Ok, perfect, at what time do wonna want to we come at your home??"

Ja ens veus a les 18:00 desprès de passar-nos  la Ivet i jo fent deures, quasi 2 hores, cap a casa els veïns, el màxim que vaig tenir temps de fer va ser una coca de iogurt. Arribem allà i tota la nit va ser surrealista, primer que tots van descalços, ens haviem de treure les sabates?? despres ens donen plats i ens diuent que allà hi ha en una olla el brocoli, en una altre la salsa de chili, a la pica al colador els espaguettis, i hau posat'ho tu mateix. Primer vaig posar els nens, als que van assentar a la barra americana de la cuina, mentres li donava el sopar al Guiu, i la iaia a la Bruna, vec que el Tommy  pare es posa el seu menjar i va a la taula de darrera i es posa a menjar, sense parar taula ni res. Deu meu, que em de fer, deixar els nens allà i anar a posar-nos nosaltres també el menjar?? Amb tot això la Trisha super amable i acollidora, ens vem sentir de conya tota l'estona, però no sabíem pas que havíem de fer, vist ara des de casa surrealista total.

El sopar tal com us he dit, brocoli, salsa de chili, que es com una salsa amb carn picada, tomàquet i keany beans, que son com unes mongetes, i spaguetti, tot acompanyat a tota hora de pop corn, que en veritat son els fritos, les patates chips que nosaltres diem fritos, i en comptes de pa, unes muffins de corn, unes magdalenes salades, tot ben carregat de calories, es una passada lo malament que mengen. Quan arriba la
hora dels postres, i van hi treuen un pastis de xocolata que nomes d'alt era 4 vegades la meva coca de iogurt.

En fin, que vem parlar de força coses, i els nens s'ho van passar de conya. Al Guiu li va anar molt be, perquè per primer cop va anar a jugar sense demanar de tornar a casa. La Ivet i la Bruna com una cabra.

I abans de les 21:00 ja érem a casa, felicitant-nos perquè ens n'haviem sortit força be. Quin stress. I no en te prou que m'ha demanat que demà pari al tornar de recollir la escola per introduir-me en el grup de mares del barri.

La veritat es que ens sentim super acollits aquí, i tenen moltissima pasciencia perquè parlem fatal!!!

Ja veieu que la Ivet esta com sempre, no es que ho digui jo, es que esta de conya!!