Tornem a ser a casa, però a quina, perquè ara ja, on es casa nostre, aquí, allà,... Millor canvio la frase, i dic ja som amb la familía a Terrassa.
El jetlag impressionant, portem 34h sense dormir.
La setmana de preparatius s'ha acabat, em adelantat força feina, i ara si comença la recta final aquí a Catalunya. L'unic que no ens permet encara saber quan marxar exactament continua sent el problema del visat. Sembla ser que el proper dilluns dia 16 anirem al consulat i potser el podrem obtindre, per tan seguim sense tenir una data per marxar, tot i que els advocats de CTL Packagin ens diuen que ja queda poc, a veure que passa.
L'experencia ha estat molt bona, i penso que estarem molt be allà. Ara falta que es converteixi en fets, ja que jo a vegades soc tan optimista que em passo i tot.
La terrasseta i el bosc de darrera la casa:
No hay comentarios:
Publicar un comentario