El tema dels veïns va ser també tot un aconteixament, nosaltres ens movíem per fora de la casa mirant el jardí i les cases i notàvem com passa a les peli-licules que estàs sol però que hi ha ulls mirant-te per tot arreu, com una pressió de sentir-te observat, el Quim vinga a dir anem a saludar els veïns però es que no hi havia ningú nomes cotxes a totes les cases. La qüestió es que teníem tants dubtes sobre tantes coses, imagineu-vos tot el que hi havia dins el cotxe de Ikea i per tan cartrons i cartrons per tirar i no hi ha contenidors enlloc, per tan primera pregunta on llenceu les escombraries???
Bueno en fins que vem anar a parlar amb el veí del costat i van començar a sortir gent de tot arreu, efectivament tots molt amables i moltes ganes de coneixens, de fet, ni havia una que ja sabia que en principi estarem allà per tres anys. Ara de pastis no en vaig veure ni un,ooooohhhhh.
La veritat es que ens van resoldre molt i molts dubtes, les escombraries, aigua de l'aixeta, piscina comunitària, manteniment dels jardins, festes i festetes comunitàries, llocs per anar amb els nens, escoles i guarderies dels nens,... de fet el veí del costat, el Jack ja ens esta cuidant el jardí aquestes setmanes que no hi serem.
Allà tothom es coneix i es respira molt bon rotllo, tothom te les portes obertes, i els nens campen pels carrers amb tota llibertat amb les bicis, patinets,...
I be com a detall final, les veïnes son uns figurins res a envejar a les mujeres desesperades que tothom em diu però que jo mai he vist, les he tingut que buscar per Internet. O sigui que estic en perill?? :)
Jo mirant per la finestra als veïns:
No hay comentarios:
Publicar un comentario