I seguim sense visat

Dues setmanes desprès i seguim sense visat, però amb alguna nova noticia, que fa que ho veiguem tot mes a prop tot i anar super tard i encara sense saber si arribarem abans del dia 20 d'agost que es el dia que la Ivet comença a l'escola.

Ara ja tenim el codi per poder omplir els documents necessaris per poder accedir a l'embajada, però encara no tenim el formulari I 797 que es necessari perquè ens donin el visat. Per tan de moment tenim cita el proper 14 d'agost( super tard). Esperem que arribi aquest ultim document i que poguem adelentar l'arribada a casa.

Encara no em arribat i ja ens han convidat a la festa de tornada a l'escola, això si ens sabrà greu no poder-hi anar.

Les nostres coses ja han marxat

Ahir va ser el dia de la mudança, totes les coses que vem decidir que no calia que tornéssim a comprar allà ens les emportem d'aqui.

Així doncs ahir va venir la empresa Amygo de mudances que es dediquen a mudances internacionals, i uns senyors molt amables nomes els hi vam haver de dir que volíem empaquetar i ells pim pam de 8 a 14 ho van agafar tot ho van carregar al camió i cap al port. Allà ho posaran en un contenidor de vaixell i com a mínim estarà tot a alta mar durant un mes. Arribaran al port de Charlotte i d'allà amb camió fins a casa.

L'unic problema torna a ser el visat, ja que si arriben les coses abans que el visat s'hauran de quedar retingudes perquè no poden passar l'aduana.

Les coses poden trigar a arribar de un mes i mig a dos, així que ara mateix estem aquí vivint amb uns mínims i sense visat, i sense noticies d'ell.

Seguim sense visat

Doncs ja ha passat una setmana i seguim sense visat. Ens falta per tirar endavant el procés un codi que ens ha de donar immigració dels Estats units, i la resposta del departament es que ens donaran en qualsevol moment (ANY TIME), però aquest moment no arriba. Aquests dimecres marxen totes les nostres coses cap al contenidor de vaixell, però sembla que nosaltres seguirem aquí...

Esperem estar de sort i que arribi aquesta setmana

No hi ha visat

Bueno impressionant, dilluns 16 de juliol ens llevem a les 3 del matí per poder anar a obtindre el ditxós visat, i ni tan sols vem poder entrar.

Tal com nosaltres portàvem alertant al maleït advocat americà, per poder accedir al consolat hi ha 4 coses segures que has de portar. passaport, foto, pagament quota i un formulari omplert. I tot el que estava a les nostres mans estava perfectament posadet dins la carpeta, però el formulari DS-160 incomplet, degut a que per acabar-lo necessitem el codi de l'empresa, codi que tindran un cop immigració del estats units doni a la empresa. Per tan.... la primera mala noticia, NO tenim visat.

Que farem ara?? doncs de moment seguir esperant, i tindre fe que arribara el esperat codi aviat, i poder-lo tenir abans que la Ivet comenci la escola que era el nostre únic objectiu.

Per tan encara ens quedarem uns dies mes a la nostre estimada terra.

La cuina

El post d'avui va dedicat a totes les preguntes sobre la cuina. Efectivament es una enorme cuina típicament americana, de fet va ser una de les zones que ens va enamorar d'aquesta casa.

La cuina consta de una impressionant illa, plena d'armaris a mes a mes de poder-hi posar cadires per poder menjar a la illa central, 2 forns, 1 microones, armaris que no aconseguiré omplir mai, i una nevera super americana, a la foto igual es veu normal però es impressionant. A més a més de tenir tots aquests armaris també tenim una habitació rebost. 

Ja tenim ganes de posar-la en funcionament.

Aquí teniu algunes imatges de la cuina:

Intentant obtenir el visat

Be com ja sabeu tenim moltes coses ja adelantades, però una de les més importants, és el visat. Estem a punt de marxar i encara no tenim el visat. Està clar que està a punt d'arribar, però no sabem si prou aviat pels nostres plans de viatge, per tan, impressionant però estem a 2 setmanes de marxar i encara no tenim els bitllets. Quin stressss!!!!!

La propera setmana, em de passar la prova d'anar a la "Embajada Americana", fer la entrevista amb el consol i obtenir el esperat visat. Com ja us he explicat aquesta entrevista és a Madrid, i em d'estudiar uns documents que l'advocat ens ha passat. O sigui la bomnba. A més a més d'entrar sense motxilles, nomès  pots accedir dins l'edifici si tens cita, i nomès 15 min abans de la citació, i no et pot acompanyar ningú.

Ja tinc ganes que hagi passat aquesta extranya i desconeguda situació.

I esperem tornar amb visats, sinó ens haurem de replantejar quan fem el nostre trasllat inicial, si marxem igualment sense visat, i saben que en menys de 90 dies haurem de tornar o que fem...

Si fos molt fàcil no tindria gràcia.
Us explico a la tornada.

Viatge de tornada, volant sobre europa, els aps al fons:

Neighbors like Desperate housewives

El tema dels veïns va ser també tot un aconteixament, nosaltres ens movíem per fora de la casa mirant el jardí i les cases i notàvem com passa a les peli-licules que estàs sol però que hi ha ulls mirant-te per tot arreu, com una pressió de sentir-te observat, el Quim vinga a dir anem a saludar els veïns però es que no hi havia ningú nomes cotxes a totes les cases. La qüestió es que teníem tants dubtes sobre tantes coses, imagineu-vos tot el que hi havia dins el cotxe de Ikea  i per tan cartrons i cartrons per tirar i no hi ha contenidors enlloc, per tan primera pregunta on llenceu les escombraries???

Bueno en fins que vem anar a parlar amb el veí del costat i van començar a sortir gent de tot arreu, efectivament tots molt amables i moltes ganes de coneixens, de fet, ni havia una que ja sabia que en principi estarem allà per tres anys. Ara de pastis no en vaig veure ni un,ooooohhhhh.

La veritat es que ens van resoldre molt i molts dubtes, les escombraries, aigua de l'aixeta, piscina comunitària, manteniment dels jardins, festes i festetes comunitàries, llocs per anar amb els nens, escoles i guarderies dels nens,... de fet el veí del costat, el Jack ja ens esta cuidant el jardí aquestes setmanes que no hi serem.

Allà tothom es coneix i es respira molt bon rotllo, tothom te les portes obertes, i els nens campen pels carrers amb tota llibertat amb les bicis, patinets,...

I be com a detall final, les veïnes son uns figurins res a envejar a les mujeres desesperades que tothom em diu però que jo mai he vist, les he tingut que buscar per Internet. O sigui que estic en perill?? :)

Jo mirant per la finestra als veïns:

Ikea everywhere

La setmana passada va ser una setmana IKEA, de casa a Ikea de Ikea a casa, els companys de feina del Quim es feien un fart de riure cada cop que em trucava i els deia que estava a Ikea. Però clar amb aquesta casa tan petita que tenim a EEUU, m'he passat tota la setmana comprant i muntat i encara segueix completament buida.

De fet volíem que ens ho portessin ells a la casa, perquè es cert que el preu del transport es el mateix tan si compres una taula com si en compres 100, el problema va ser que no podien fer la entrega fins aquest dimecres, i clar ja no hi érem , així que nomes vem poder comprar el que ens canvia en el cotxe que vem llogar. I clar les mides de llit King no caben ni en una furgoneta!!!! Que be que dormirem en aquest super llit.

Lo fort es que havies de fer esforços per ser conscient que no estaves al Ikea de Badalona, es exactament igual que els d'aqui.

Us passo algunes fotos del que em muntat:

Menjador 1, buit i ple:

Habitació Ivet, Guiu i Bruna, buida i plena:

Tornem a ser a casa

Tornem a ser a casa, però a quina, perquè ara ja, on es casa nostre, aquí, allà,... Millor canvio la frase, i dic ja som amb la familía a Terrassa.

El jetlag impressionant, portem 34h sense dormir.

La setmana de preparatius s'ha acabat, em adelantat força feina, i ara si comença la recta final aquí a Catalunya. L'unic que no ens permet encara saber quan marxar exactament continua sent el problema del visat. Sembla ser que el proper dilluns dia 16 anirem al consulat i potser el podrem obtindre, per tan seguim sense tenir una data per marxar, tot i que els advocats de CTL Packagin ens diuen que ja queda poc, a veure que passa.

L'experencia ha estat molt bona, i penso que estarem molt be allà. Ara falta que es converteixi en fets, ja que jo a vegades soc tan optimista que em passo i tot.

La terrasseta i el bosc de darrera la casa:

Dia de tornada

Avui es el llarg dia de tornada, per tan un llarg dia ja que nosaltres sortim d'aqui EEUU a les 16 de la tarda i arribem a Barcelona el dissabte a les 11 de mati, per tan tota la nit a l'avio i sense dormir i a l'arribada tot el dia per endavant, visca el jetlag.

Avui deixem l'hotel i anem cap a casa nostre acabar de deixar compres varies i tanquem la casa amb part dels objectius complerts, ja que em pogut contractar aigua, llum i gas, tenim llits pels nens i a l'habitació de convidats ( habitació del Xavi, Susana i Carlota). Tenim una mica de rebost preparat i per tan podem arribar tota la família i podem anar a casa i a partir d'aqui ja muntar tota una vida.

Per tan tanquem la casa i cap al aeroport i moltes ganes de tornar a casa i veure els nostres petitons, i poder així deixar a la iaia descansar.

Llits apunt per l'arribada:

Fins sempre Pere

Seguim a les ameriques i amb moltissimes coses per explicar, però avui nomes intentaré des d'aquí tan lluny donar suport a la família Simon Garrido, desprès d'aquest cop durissim que es la pèrdua del Pere.

Nomes podem dir, que des de que ahir ens vem assabentar de la terrible noticia, que els nostres pensaments estan amb vosaltres, i que ens sap moltissim greu estar tan lluny en aquests moments.

Molts ànims Santi, Núria, Marc i Jordi per tirar aquesta molt difícil situació endavant.

Fins sempre Pere!!!


info

Primera impressió

Aquesta setmana es la setmana de les primeres impressions, primera arribada, s'obren les portes del aeroport i sortim a Charlotte, buf quina emoció, com serà?? estic apunt de optindre respostes a moltes de les nostres preguntes. Bueno primer de tot, calor moltissima, però per sort ens diuen que hi ha una onada de calor i que aquesta calor no es molt normal.
El primer que fem es anar a buscar el cotxe i tots dos amb moltes ganes de veure la casa, el barri, i quan arribem tot es tal com ho havíem imaginat, tot impacable, tot al seu lloc i molt net, però també molt silenciós i tranquil.

Es un chock cultural important, però per sort, degut als anteriors viatges a USA ja estava bastant mentalitzada del que em trobaria, i efectivament cotxe per anar a tot arreu, el caminar i passejar s'ha acabat a no ser que ho fem en una Mall. El menjar de restaurant es molt diferent, però les meves visites als Haris teeters i Wallmarts no pinta malament del tot. Haurem d'anar aprenen sobre la marxa.

Però en general tot molt be, efectivament la gent es molt amable, m'expliquen moltes coses, clar que jo entenc el que entenc i quan jo parlo amb el meu super FIAC angles no m'entenen, aquí ens hi haurem d'esforçar molt.


Així doncs he de dir que com a primera impressió que estarem be, molt be aquí, diferent però bé.

Ara cal veure com superarem el dia a dia.