boo..boo.. s'acosta hallowen

Aprofito per explicar-vos una mica com estem vivint aquesta festa. Ja nomes queden 2 dies perquè arribi Halloween, finalment, perquè fa quasi 2 mesos que ho preparen. Estan com una cabra tot el que estan fent, com estan decorant tot. Els patis estan impressionants, hi ha calaveres, i esquelets per tot arreu, carabasses de tots tipus i mides, bruixes, aranyes, gats, fantasmes, inflables enormes, frankeinstein, aranyes, carabasses . El mes gore de tots fins i tot han posat un cementiri amb lapides al pati. Bombetes taronges per tot arreu. De fet a l'escola del Guiu treballen aquest mes el color taronja, i d'entrada vaig pensar que estrany, però ara entenc, ja que estem vivint en taronja.

L'altre gran tema que es boníssim, es que es passen les hores cuidant i netejant les cases, i desprès van i es dediquen a decorar-les de teranyines gegants artificials. Sense paraules... Nosaltres les tenim naturals, però aquestes no valen. Som la única casa que te els fantasmes i la decoració fetes per nosaltres mateixos. Aquí l'objectiu es consumir, consumir i consumir. I la veritat es que has de fer autèntics esforços per no caure en aquest consumisme perquè tot es molt bonic.

He sortit a tirar fotos per poder compartir amb vosaltres algunes de les cases del Landing:

(els inflables i les llums taronges són a la nit)

Els supermercats son plens de passadissos i passadissos de caramels. Les galetes, els sucs i les patates son especials per halloween, amb aranyes i teranyines per tot arreu.

Els nens estan molt emocionats esperant aquesta gran terrorífica nit. El Sheriff ens ha enviat una alerta que tinguem cura una nit com aquesta, que no molestem a  les cases que no estigui il.luminades i sobretot que cap nen entri en cap casa per molt que et convidin.

Així doncs ja ens queda menys.

I 3 mesos despres...

Han arribat les nostres coses,.... van marxar el 26 de juliol i fins al cap de 3 mesos no han arribat. Sembla que el visat també els hi ha afectat i per això han arribat tan tard. Però just amb l'arribada del fred arriben les coses i com diu la Ivet, la roba d'hivern.

Ara que les coses començaven a estar a lloc, arriba tot això:

Imagineu-vos quin va ser el follon que d'aixó ja fa 10 dies i fins avui no he pogut engegar ordinador. I ahir vem obrir la ultima caixa.

Huracà Sandy

Hola a tothom,

primer la visita de l'Obama i ara la visita del Sandy, la qüestió es que carolina del  nord sorti a les noticies, i així penseu amb nosaltres, peró tots tranquils, les noticies són besties i l'huracà Sandy ha estat a poques hores d'aqui, pero per sort no estem a la zona de pas. Nosaltres estem a Carolina del sur tocant amb Carolina del nord, pero l'huracà era a la costa a Charleston, aixó es a unes 2 hores i mitja de casa, i despres ja enfila amunt per la costa est cap a New York.


Ahir al vespres vem anar al Fall Festival, i vem marxar pelats de fred perquè el cel es va començar a posar negra i va començar a bufar el vent, així que vem anar cap a casa per no temptar la sort. Però al final res de res. Ni tan sols ha bufat el vent. Per tan ja som fora de perill.

L'altre tema preocupant era que el Quim ha marxat cap a Chicago. Esperem que l'huracà segueixi el camí que han definit els meteoròlegs. Acaba de trucar el Quim des de Chicago i allà la vida també continua normalment.

Ara mateix aquest es el mapa de l'huracà.

He sortit a tirar fotos de fora de casa. Ja veieu que la calma es total:

Arriban a una rutina

Bueno, ja fa un mes i mig aqui i de mica a mica anem arriban a crear una rutina, que sembla que no, pero un mica ens fa falta per relaxar-nos tots una mica.
Els dos peques ja son a l'escola, tota la setmana de 8 a 12, el Guiu que es el que mes em feia patir, està tan feliç, arribem a l'escola i tan content, el segon dia va i em diu " mama perque vens tan dora!!!". Impressionant!!! i la que ho porta fatal, pero fatal es la Bruna, me l'han d'arrencar al mati, i quan deixem la Ivet a l'escola ja coemnça a plorar perque ja sap que la següent es ella. Espero que li vagi passant, sino no se quan temps aguantaré perque es molt dur. Despres quan la vaig a buscar la vec be, pero quan veu cames ajudeu-me ve corrent a tota pastilla.

La Ivet, tan feliç a l'escola, el pitxor moment es l'estona dels deures, que fem nomes arribar de l'escola, perque n'hi ha tans que no ho podem deixar per mes tard. Un comentari divertit, es que quan esta tan emprenyada per la quantitat de deures, sempre diu " La Ona hauria de venir aqui i desfrutaria d'alló més" . El soccer, es tan tan cule, que fa de jugadora i de coach, la tia al mig del camp donant instruccións a les seves companyes, i en angles clar!!! Un dia a la setmana també anem al gimnas First in flight, activitat a la que va molt entusiasmada, nomes per poder compartir algun dia les cabrioles amb la seva gran amiga Clara. La veritat es que no ho fa malament del tot i a mes a mes pot practicar al seu trampolí de casa.

Per la resta de la familia, l'avi ja va marxar el passat divendres, i el Quim ho va fer el dia següent, el dissabte, aixi que ara tenim com a home de la familia al nostre Guiu.

Anem d'excursió

Durant el cap de setmana aprofitem el temps de valen. El dissabte al mati partit de soccer, el primer partit en que els Dolphins, va marcar el gol, el primer i unic de moment i el va marcar la Ivet. Gran euforia general, tots els americans esverats!!!pero bueno aixó es el que m'han explicat perque el Guiu i jo ens ho vam perdre perque vem anar a acompanyar al Quim al aeroport.

Ivet molt contenta estrenant equipació de Blue Dolphin

Despres, vem anar cap a casa a preparar unes pizzetes ja que venien a sopar la Paula, el Henry, la Nathally i el Luca, pero abans de sopar vem anar a una granja que hi ha a la 274, on hi havia moltissimes carbasses i bruixes, i un enorme laberint en un camp de blat de moro. Estava alla dins el laberint pensant que realment estic vivint en una pel-licula. En ho vem passar molt be, pero per un moment vem pensar que aquell granger tan simpatic de l'entrada ens havia parat un parany i no sortirem mai d'allà. Estem vivint la preparació del halloween, i realment estan com una cabra, els jardins i les cases son plens de carbasses, aranyes, fantames, calaberes, teranyines gegants, i alguns patis fins i tot i tenen les lapides del cementiri.

I el diumenge vem decidir anar a fer una excursió a les king's mountains. També ho vem passar molt be, vem caminar 1,5 milles per dins del bosc i vem collir molts aglans pels nostres esquirols del pati. El paissatge era molt i molt bonic, aqui la tardor en mig de tant bosc i natura esta molt bonic. I ja comença a apretar el fred.

El raco dels avis.

Avui inaugurem un raco de aquest blog, redactat per els avis (the Grandfather). La Tere ja porta un mes i pico gaudint de la American Life i ja es una experta en el territori. L'avi ja fa dues setmanes que volta per aqui i va una mica mes perdut, pero deunido lo que tots plegats ens en sortim. Lo de l'idioma es una mica frustrant, perque tots plegats no tenim cap mena de problema en fer-nos entendre, pero el problema es quant ens contesten, que ens quedem amb cara de tontos, jo diria que entenem un 20% del que ens diuen i si el tema lliga amb lo que ens esperem que ens responguin cap problema, pero si no,  al final ho acabem entenen, o aixo ens pensem.

La veritat es que en aquest pais, tot es tremendament gran, les cases, les distancies, els carrers, les escoles per exemple son una pasada, cada grade te el seu pati (bueno lo de pati es un dir, perque es un altre concepte), els supermercats son immensos i els productes no es poden comprar en petites quantitats, les ampolles de llet, son de 1 galon, o sigui quasi 4 litres, les caixes de cervesa han de ser de 18 o 24 llaunes, tot a lo grande.
Per altre banda te un cert sentit perque tothom hi va amb cotxe, a peu es impensable fer res. Els primers dies aqui varem intentar fer una vida a la Europea amb la Tere (intentar anar al super a peu, jajajajajaja). 40 minuts per arribar i despres no podies comprar gaire be res, perque no sabies com dur-ho a casa. O sigui que al final varem tenir que llogar un cotxe, perque el que hi havia a casa el el necessita la Nuri, per tot.
Lo dit sense cotxe res de res.
Amb el cotxe hem intentat fer turisme (de proximitat) o sigui distancies de un parell de horas, pero de moment no hem triunfat, no hi ha res per veure (en el concepte Europeu de visitar ciutats).

Al centre hi acostuma a haver edificis, pero no hi ha botigues, nomes pots veure aixo i la gent que veus es gent que esta treballant i surten a fer un fastfood. La gent no dina com deu mana, els restaurant nomes s'omplen al vespre per sopar. (bueno a l'hora nostra de berenar). Aquesta gent no te historia.

Aixo es de lo mes antic que hem trobat.

Bueno mica en mica ens anem relacionant, l'altre dia varem estar amb la la Cathy una amiga de una amiga nostre, que parla espanyol i que es Americana, ens va explicar coses molt interessants  tot i que quant varem quedar per telefon ens va dir que era una Americana, alta, rosa i molt prima.

Sort que ella ens va reconeixer a nosaltres, si no encara la busquem, es una passada de simpàtica i agradable i disposada a ajudar en el que calgui. MOLTES GRACIES  a la Rosie, per pasar-nos el contacte i a la Cathy.

La Nuri i el Quim també van fent nous amics, l'altre dia varem anar a fer un asado a casa de uns amics de la Nuri i avui he pogut veure el Barça-Madrid a casa del Boss del Quim.

Aixo, si amb els locutors en Ingles (la part positiva es que m'he estalviat escoltar els impresentables del Canal+ i l'altre es que continuem tenint el Madrid a 8 punts.

Creant una nova família

Ahir va ser un altre dia especial, vem anar a fer un lunch a  casa el Henry, la Paula, la Nathally i el Luca, i va ser impressionant. Es una família super maca i de les que aprens moltissim, tenen moltissimes histories que explicar i saben moltes coses que comparteixen amb nosaltres i que ens ajuden moltissim sobre aquest nou país. Ells van venir aquí ara fa 10 anys, així que ens porten una mica de avantatge. Els nens ja son nascuts a america. Ells s'acaben de mudar de florida a south carolina, però saben moltissim.

La veritat es que ahir el Henry va dir unes paraules que van impactar:

" Tot passa per algú, es una sort que la Ivet vingués aquí, que triessim l'escola de la Naty, que les posessin juntes per l'idioma, i ara la Ivet pot aprendre de la Naty i la Naty de la Ivet, mes castellà. Que just nosaltres ens hàgim mudat a South Carolina i que també estiguem aquí junts, i que tots estiguem super contents de formar una nova família junts".

I es cert, quina sort em tingut altre cop!!!!

Chorister Open house

Impressionant altre cop la visita a l'escola. Ahir vem anar a visitar la classe de musica de l'escola. Vem arribar i al cap de 5 min ja arribava la Mrs. Sulls i els nens de la classe de la Ivet. Un cop dins ens van explicar una mica la rutina de la classe de musica. I despres els nens ja ens van cantar el imne nacional americà. La Ivet no sap quasi que són els segadors i ja canta l'imne americà. Pero sobre tot a mes a mes de cantar els hi ensenyant el respecte a la bandera, la seva i la dels altres. Aqui hi ha molt respecte, sobretot al mestre. Es una passada veure com els nens es mouen pels passadissos i no se sent ni una mosca, de veritat que impacta moltissim. Despres de l'imne ens van ensenyar com aprenen a tocar la flauta, i aqui us he de fer una recomanació, com que se que els nens de 3er també esteu començant a tocar la flauta, pels que tingueu iPad, us passo una aplicació que ens va recomanar la Mrs. Sulls per practicar a casa tot jugant. Es diu Joy Tunes Recorder Master i la trobareu aqui.Us la recomano de veritat es molt divertida.

  La Ivet amb la seva amiga Natalia.

                                                                   

A la tarda vem fer els deures, que cada dia costa menys, ja tenim la rutina quasi agafada i la Ivet seu a treballar sense rondinar gaire. Desprès cap al entreno de soccer i al final del dia, com a regalet pel papa, el cotxe nou, per fiiiiiiiiiiiiiiii, com han costat. Ja vem anar a tornar el cotxe de lloguer i ahir va arribar el primer dels dos cotxes que tindrem aqui.

Enroll to the Giving Tree

Bueno finalment ho he fet, com sempre patint pero ahir vaig anar a l'escola de preschool i vaig apuntar al Guiu i la Bruna, i comencen dilluns, bufff que dur que serà. La Bruna fa patir perquè ella encara es petita i quan vegi que la deixem alla monta un numero segur, pero en canvi no fa patir per l'idioma perquè  ella tot just comença a dir paraules i li anirà de conya per apendre anglès. I el Guiu fa patir perquè  s com es, i s'ho passarà fatal, ja s'ho passaria malament en català doncs en yanki no vegis, pero soc conscient que ho necessita per aprendre el idioma i perquè es relacioni amb altres nens. Ja veieu que tot segueix igual, jo vinga a patir per coses que igual ni passen, pero no ho puc evitar. Jo me'ls hauria quedat amb mi tot el temps, pero he de reconexier que llavors aquest esforç de canvi de vida no serviria per gaire en el cas del Guiu i la Bruna.

Per tan dilluns ens espera un altre gran dia en aquest país.

Ara anem a veure a la Ivet cantar el imne d'america a la classe de musica, pot ser la bomba. I demà ja va d'excursió amb l'escola, encara no fa ni un mes que es a Crowders Creek i ja marxa tota soleta amb l'school bus a les King Muntains, i la nena com sempre tan feliç.

Avui escric poc, nomes era per compartir amb vosaltres el dia d'ahir d'apuntar als peques a l'escola. Aquí no fan adaptació, pero jo he demanat si us plau, la primera setmana anar-hi nomes dilluns, dimecres i divendres, i a partir del 15 d'octubre full time, cada dia, de 8:00 del mati a 12:00 del migdia. A veure que tal.

Ahir ens van fer un tour per l'escola, i es molt petita, pero les rutines són bastan com les de Catalunya, l'unic que amb els espais molt marcats, el bon dia, tenen una catifa expressament per seure tots al terra, desprès tenen la zona de joc, i la zona de taules. I cada aula disposa del seu pati per poder sortir sense que els nens de diferents edats es trobin.

Soccer mom

Sabia que aqui aniria de un lloc a un altre portan els nens amunt i avall, pero no em podia pensar que en menys de un més em convertiria en una soccer mom autentica.

En fi, que a la Ivet li van fer la proposta de jugar a futbol, i encara no havien acabat ella ja deia que si. Per tan, els dimecres i el divendres entrena a soccer i els dissabtes te partit. Aquest dissabte ja va fer el seu primer, i va ser super emocionant, pero li falten els patins, no arriba la pobre.

Aqui a soccer juga amb la seva amiga Natalia, ja que el seu pare es el coach, i aixi, tot i que la super cule de la Ivet, sap perfectament com van les normes de joc, mes els propis americans, li va molt be perque les companyes li parlen en anglés pero el coach que  es argentí, i sap castella, en un moment d'apuro li diu les coses en castellà.

Aixi doncs amb els pares de la Natalia estem de conya, i volen fer moltissimes coses amb nosaltres i nosaltres amb ells. El dissabte vem anar a sopar junts a un resturant italià, i ens ho vem passar molt bé.

I ja tenim moltissimes coses per fer junts, volem anar a parcs naturals que aqui esta ple, volem anar a veure partits de basquet....

Que fàcil es coneixer bona gent.

El dia a dia

Com us he dit ha estat una setmana completa.

L'endemà de la visita a l'escola, també vaig tindre entrevista amb les mestres de la Ivet. Bueno ja us podeu imaginar quina entrevista,pero crec que ho vaig entendre tot. En general que estan molt contents amb la evolució de la Ivet i que ja parla amb els nens i que participa de la classes, i es cert perque jo el dia abans també la vaig veure aixecar la ma i contestar correctament a la resposta de la mestre.

Despres també he estat buscant escola per la Bruna i el Guiu, i per la Bruna hi ha plaça, pero pel Guiu no en trobem enlloc, així que ens haurem de tirar a la piscina i portar a la Bruna i al Guiu a la guarderia privada i pagar, pero necessiten anar a l'escola per apendre l'idioma. Aixó serà dur, pero aquesta setmana ho hauré d'enllestir.

El divendres també va arribar el Quim, finalment!!!!!! quines ganes que teniem tots que el papa tornés a casa. O sigui que de moment el tenim aquí i de moment per dues setmanes.

Els avis, van a tope també, amb l'arribada ja fa una setmana del avi, a la iaia se li ha acabat la calma i van amunt i avall visitant, pero de moment sense molt exit. Aquesta no es una zona de vacances, sino una zona per viure. Aqui no hi ha historia i no tenen res de res. Els pobles tal com nosaltres els coneixem aqui no eixisteixen, i per tan no hi ha res que visitar. Pero l'avi segueix buscant el turisme. A verue si algun dia trobem alguna cosa.

El tema que no aconseguim tancar es el del cotxe. Seguim amb cotxes de lloguer. No podem comprar si no tenim el carnet. Semblava que ens el convalidaven, pero ara sembla que no, i ens tocarà examinar-nos. I aquest tema de no tenir cotxe es un bon problema perque aqui sense cotxe no pots fer res de res. A veure si aconseguim també durant aquesta setmana.

També va arribar una postal pel Guiu, li han enviat l'Obac i el Sergi. Quina il.lusió que li va fer. Moltissimes gracies amics.

Parent university week

Aquesta setmana ja no he tingut ni un moment per escriure al blog, anem a tope!!!

El dimecres vaig tenir visita a l'escola, uns cops a l'any els pares poden assistir a les classes per veure com treballen i com esta els nens a les aules. i va ser  molt interessant.

Vaig arribar, i ens van fer esperar al vestibul, alla em va agafar de tot, ple de pares americans tots parlant i jo alla soleta sense entrendre res de res. Pero de cop ens van obrir les portes i cap a les aules. Com vaig poder i seguint a la multitud vaig arribar a l'aula de la Mrs. Hohler, i la Ivet ja era allà, mirant a tots els pares que entraven, buscant-me i amb un somriure de orellla a orella. Estaven els nens assentats a terra en una catifa, així que els pares ens vem anar asentant per les cadires. I alla vem passar al mati veien com feien classe simplement.

Allà assentada, pensa pobre Ivet, que fort!!!! una yanki parlant del cicle de la vida de les plantes, les llavors, la germinació, les plantes, els fruits,... i fent preguntes, i jo sense entendre res, i la Ivet, doncs imagineu-vos encara menys.

Un cop acabada la classe de science, vem fer classe de math. Una  classe molt divertida, de un nen que anava a una subasta, i au a sumar i restar, molt divertit. Ja em quedaria a l'escola altre cop!!!

Els recursos impressionants, de guixos i pissarra res de res, tot pissarres digitals, super xules, ja que la mestre pot en un clic fer moltissismes coses, i se que els mes classics no veieu clar aquesta super motivació dels nens, pero jo crec que per la Ivet serà molt bo, ja que amb imatges li serà més fàcil saber de que li parlen i per tant anar relacionant  mes paraules.

Despres ven anar a la classe de llengua, vem canviar fisicament d'aula i de mestra. Vem anar a la classe de la Mrs. Broom. Aqui mentres "fant feina" que diu la Ivet esmorzen ( la dieta dels esmorzars molt en la linea, donuts, caramels, patates chips,....). I despres llengua. Aqui la Ivet te un suport addicional i ella esta a classe amb una ipad estudiant vocabulary.

Durant el canvi de classes van venir els companys de la Ivet a dir-me coses, que la Ivet era molt maca, que havia tret un 10 de mates. Ja que els examinen cada setmana  per veure si ha assolit els conceptes explicats!!! Crec que no esparaven aquesta puntuació d'ella ja que tots van venir a felicitar-me. Tots molt carinyosos i amables amb la Ivet.

Buneo un cop vistes les classes, els nens ja anaven al pati i a fer el lunch i els pares vem ser convidats a marxar. Aixi que simplement vem visitar l'escola. No vem tindre cap reunió, no res d'aixó. La informació dels objectius ens el van donar en un paper, i simplement vem veure el funcionar de l'escola.

Puntuació del que he vist de l'escola fins ara: 9,5. Estic molt contenta.