Crowders Creek Spirit Run

El divendres va ser una dia diferent i molt interessant, a l'escola de la Ivet van fer una cursa recaptatoria de diners per l'escola.

Fa setmanes que preparen el dia de la carrera, tot fent una setmana boixa anant a l'escola, tipus la setmana que nosaltres fem per carnestoltes. També van puntar una samarreta pel dia de la carrera, i finalment va arribar el dia

Impressionant organització i una molt bona proposta per disfrutar, i fer participar els nens i els pares amb l'objectiu de recollir diners per l'escola, totalment voluntari per qui vulgui o pugui donar diners però sense que cap nen deixi de participar.

Així doncs sense allargar-me massa, cada pare busca esponsors pels seus fills, aquest esponsor donen un preu per volta. El dia de la cursa, cada cop que passen per la meta els hi marquen una volta, d'aquesta manera el nen ha de corre el màxim perquè per cada volta que corri pagaran els seus esponsors el preu establert, i com tot aquí hi ha competició de classes a veure quina es la que recapte mes diners. Per sort hi ha un limit de 30 voltes, perquè la Ivet en va córrer 43, ens ha sortirà cara l'escola publica, ja ja ja. Va acabar exhausta, al final ja no podia mes. Van córrer 30 minuts.

La qüestió es que la Ivet va disfrutar molt en aquesta carrera show americà, i per nosaltres va ser una bona manera de veure-la a l'escola, tranquil·la i feliç.

Aquí també vem conèixer els pares de la Natàlia, la gran ajuda de la Ivet. Una gent molt maca que la veritat que ens van donar moltissima informació. Entre d'altres coses la possibilitat de jugar a soccer. Us explico això en un altre post.

El Guiu i la Bruna també van disfrutar d'aquesta activitat, la veritat es que l'escola disposa de impressionants espais verds, gronxadors, i espais enormes.

will you go dinner with us??

Aquest post va dedicat a les meves Nurietes que se que això els hi agrada.

Ahir vem decidir aprofitar el mati que la Ivet es a cole per tornar a la Mall SouthPark,que va ser impressionant, per anar de compres i passar per l'Apple store(ja tenim apple tv per poder veure alguna cosa a la tele, a terrassa vaig haver d'anar fins a 4 cops i reservar-la per poder-ne tenir una i aqui hi havia columnes i columnes de tot, impressionant botiga). Total que tot el mati a fora no vem ni poder dinar que ja haviem d'anar a buscar a la Ivet a l'escola, i vem dir, es igual com que a la tarda estarem a casa ja soparem doreta i ara instalem tot el que em comprat, doncs NO!!! tornant de l'escola la Trisha ve corrent cap al cotxe i diu:

"Hi Nuria, do you want go dinner with us???"""  arrrgggg sopar a casa seva amb el Tommy que es un super americà autentic, quina por, noooo no hi vull anar, però com que ja em coneixeu que quasi mai tinc un no i a mes a mes no se'n va ocorre cap excusa i si l'hagués aconseguit tampoc sabia com dir-li, així que la resposta ser: "Ok, perfect, at what time do wonna want to we come at your home??"

Ja ens veus a les 18:00 desprès de passar-nos  la Ivet i jo fent deures, quasi 2 hores, cap a casa els veïns, el màxim que vaig tenir temps de fer va ser una coca de iogurt. Arribem allà i tota la nit va ser surrealista, primer que tots van descalços, ens haviem de treure les sabates?? despres ens donen plats i ens diuent que allà hi ha en una olla el brocoli, en una altre la salsa de chili, a la pica al colador els espaguettis, i hau posat'ho tu mateix. Primer vaig posar els nens, als que van assentar a la barra americana de la cuina, mentres li donava el sopar al Guiu, i la iaia a la Bruna, vec que el Tommy  pare es posa el seu menjar i va a la taula de darrera i es posa a menjar, sense parar taula ni res. Deu meu, que em de fer, deixar els nens allà i anar a posar-nos nosaltres també el menjar?? Amb tot això la Trisha super amable i acollidora, ens vem sentir de conya tota l'estona, però no sabíem pas que havíem de fer, vist ara des de casa surrealista total.

El sopar tal com us he dit, brocoli, salsa de chili, que es com una salsa amb carn picada, tomàquet i keany beans, que son com unes mongetes, i spaguetti, tot acompanyat a tota hora de pop corn, que en veritat son els fritos, les patates chips que nosaltres diem fritos, i en comptes de pa, unes muffins de corn, unes magdalenes salades, tot ben carregat de calories, es una passada lo malament que mengen. Quan arriba la
hora dels postres, i van hi treuen un pastis de xocolata que nomes d'alt era 4 vegades la meva coca de iogurt.

En fin, que vem parlar de força coses, i els nens s'ho van passar de conya. Al Guiu li va anar molt be, perquè per primer cop va anar a jugar sense demanar de tornar a casa. La Ivet i la Bruna com una cabra.

I abans de les 21:00 ja érem a casa, felicitant-nos perquè ens n'haviem sortit força be. Quin stress. I no en te prou que m'ha demanat que demà pari al tornar de recollir la escola per introduir-me en el grup de mares del barri.

La veritat es que ens sentim super acollits aquí, i tenen moltissima pasciencia perquè parlem fatal!!!

Ja veieu que la Ivet esta com sempre, no es que ho digui jo, es que esta de conya!!

Moltissimes gràcies pels missatges des de Terrassa

Ei amics,

moltissimes gràcies per tots els missatges que ens esteu enviant i totes les imatges, des d'aquí ens fan moltissima il.lusió.

No sabia com la Ivet acceptaria aquestes imatges i missatges, pero vec que li agraden i li venen ganes de preguntar per tots vosaltres.

Així doncs moltissimes gràcies, ens ajudent moltissim a no sentir-nos tan lluny:

Passant el cap de setmana

Ahir dissabte el Quim ja va marxar cap a Vitòria, així que ja estem aquí, tal com vaig decidir, sola a Amèrica amb els meus fills, i per sort amb la meva mare.

Creia que seria un cap de setmana dificil de passar, però no ha estat així. El dissabte vem anar a acompanyar el Quim al aeroport, i ha fer el tercer canvi de cotxe des de que som aquí, ja que ha esta impossible encara comprar-ne un ( tot es molt complicat, has de tenir crèdit history, desprès seguro, però pel seguro carnet de les carolines, ....).  Un cop despedits del Quim vem decidir visitar una altre mall, aquest cop South Park Mall, aquí tot molt pijo, però moooolt, però per anar de compres es força interessant, a la Ivet li van allisar el cabell a les paradetes que hi pots trobar, ja us la podeu imaginar, mes feliç que un anís.

Aquesta gent inverteix el seu temps en consumir, compres compres compres o menjar.

I diumenge doncs ha estat plovent així que em aprofitat el mati per muntar mobles, i per parlar amb la Clara per Skype, quina il.lusió poder-vos veure. I despres de dinar finalment em anat a Down Town de Charlotte. La setmana passada era massa arriscat amb l'Obama passejant per allà. La veritat es que es bonic, però crec que nomes son oficines i restaurants, i stadium dels Carolina Panthers. Ens haurem d'informar una mica mes.

Gronxadors

Aqui estem adaptan-nos a la nova vida, tot es molt diferent aqui, sobretot el tema social. La Ivet arriba de l'escola cap a quars de 3 i encara ens queda totaaaaaaaaaaaaa una tarda per endavant sense enlloc on poder anar i res que poder fer. 

Molt a prop de casa hi ha una gronxadors molt bocolics dins el bosc, però no hi ha mai ningú, de fet no hi ha mai ningú enlloc.

L'altre dia vaig preguntar a la Trish que podíem fer i no em va sapiguer dir res que no fos un parc temàtic, encara em queda molt per descobrir aquí, peró de moment la gran incògnita es en que inverteixen el temps  els nens.

Així que part de la tarda la dediquem a la gran quantitat de deures que tenim cada dia, ella i jo per entendre que ha de fer i a mes a mes interpretar tot el que m'envien de l'escola.

Demà em quedat amb la Olivia, la veïna de davant que també fa 3er que ens ajudaran a les dues amb el tema Homework. La veritat es que els nens aquí es veuen molt responsables i treballen moltissim. A l'escola esta ple de com curses per nivells, els quals per ascendir has de passar proves, per veure qui llegeix més. De fet jo cada dia he de informar a la mestre de l'estona que la Ivet inverteix en llegir. Es una passada.... com patirà la Ivet.

I com que tot te la seva banda positiva, en triat per viure un cul de sac que esta ple de nens, així que de moment passem les hores jugant aquí al carrer amb els veïns.

Impressionant manifestació

Que ha passat aquest any amb l'11 de setembre!!! Impressionant manifestació, hi ereu tots, no??
Esperem aconseguir alguna cosa algu dia.


Aqui va ser un 11 de semtembre com una dia mes, Ivet escola, Quim treballant i nosaltres lo de cada dia, peques, casa i comprar.


Per fi va arribar el dia 10 i ens van portar els mobles que havien anat a comprar i que era impossible encavir en el cotxe, per tan ja tenim llits!!!! quina il.lusió. De mica en mica anem muntant una casa, pero vaja que encara tenim la tira de caixes per obrir i muntar.

Aqui els dies son molt iguals, i de moment a part de currar tenim poc per fer, als matins la Ivet es a cole i aprofitem per fer feina i compres. I a la tarda, fem deures que la Ivet en te un munt,  i despres sortim al carrer a jugar amb els veïns. L'altre dia vem coneixer l'Olivia que va a 3er com la Ivet, i sembla que ahir ja van jugar juntes al pati. La Ivet ve de l'escola amb duricies de tan jugar i penjar-se per les monkeybars.

Avui es dia 12 i em pensat molt amb tots els nostres amics que han començat escola. A veure si ens expliqueu que tal va.

Quan tingui un moment tiro fotos de la casa i us les penjo.

La vida sobre un cotxe

Fins avui us he dit que tot va be, i la veritat es que si, però hi ha coses que son molt diferents aquí, i que la veritat no m'agraden massa, una cosa molt important es el cotxe, aquí tot es fa en cotxe, tot, treure diners, comprar un cafè o una hamburguesa,..., esta clar que les distancies són enormes i que es impossible anar caminant, però ells han portat al extrem l'us del vehicle.

Per tan l'arrivada i sortida de l'escola de la Ivet també es fa en cotxe, a l'arrivada hi ha una cua enorme de cotxes que van avançant a poc a poc fins que arribes a la drop off linea i els nens baixen del cotxe i marxen cap a dins l'escola. I la recollida, ens vem quedar sense paraules. Ens van donar un paper per penjar el retrovisor on posem el nom del nen, es penja i quan arribes també hi ha una cua enorme que va avançant fins que arribes a un punt on hi ha una senyora amb un micro que crida el nom que llegeix i mes endavant surten els nens i s'esperen que arribi el pare amb el cotxe el qual hi ha staff que ajuda a pujar-lo al cotxe, els pares no han de fer res, nomes somriure i saludar. Impresionant!!!

Aixi que segurament quan la Ivet ja parli angles utilitzarem l'school bus que sembla molt mes interessant.

Per cert, un altre gran tema es el clima aqui, fa moltissima calor, no pot viure aqui sense aire acondicionat, estem a setembre i encara fa molta calor, a ratos estem a 90ºF - 32ºC

Avui estrenem bustia

Avui em tingut una gran alegria, cada dia des de que som aquí la Ivet va la bústia mirar si hi ha alguna cosa, i sorpresa avui hi havia una carta de la seva estimada amiga Ona Torner. Ella també també t'estima molt Ona. I li ha fet molta il.lusió rebre la teva carta.

Nosaltres anem avançant coses, però son tantes. Sembla ser que dilluns 10 ja vindran a posar Internet, i ja tinc també el meu iPhone americà, ja us passaré el telefon. De mica en mica ho anem fent tot.

El dilluns també han d'arribar els mobles de Ikea, i per fi podrem tenir sofà i llits, i alguns armaris i així poder començar a posar ordre al interior.

El tema del idioma es durillo, aquí parlant molt anglès i molt de pressa, però de mica en mica anem entenen les coses, segur que moltes se'ns escapen però les bàsiques anem entenent. Tot es una super experiència, imagineu-vos lo difícil que es anar al banc a Catalunya, doncs aquí amb una americana parlant de checks, debit cards, credits cards, buffff sortim esgotats. Per cert per treure diners tampoc cal baixar del cotxe, el caixer automàtic es una garita per posar el cotxe, obrir la finestra i treure els diners.

Primer dia a l'escola

Avui es el primer dia d'escola de la Ivet. Teniem cita avui a les 8:00 del mati i jo pensava que nomes ens ensenyerien l'escola i ens explicarien algunes coses, pero resulta que ja s'ha quedat.

Buff quins nervis, crec que estic patint mes jo que la Ivet, aquesta filla nostres es la bomba, ha anat a l'escola tan contenta.

Em arribat i ens han ensenyat tot una mica, em fet un tour i em vist els mestres i la classe de muscia, gimnas, art, la biblioteca, la classe dels ordinadors, i la gran cafeteria. Avui ja es queda a dinar a l'escola, a les 12:00 van a la cafeteria i alla amb tipus self service s'agafen el que volen amb un codi pin paguen el menjar.

Hi ha 8 classes de 3er, i la Ivet va a 3er F. L'han posat a la classe on hi ha una nena que es diu Natalia que parlar espanyol, i alla assentadeta al costat de la Natalia la em deixat ja amb un llibre obert i la mestre donant la classe.