Preparant maletes i espantats per la masacre de Connecticut

I ja ha arribat nadal!!!!! i nosaltres per acabar de fer la pel.licula mes real cap a casa falta gent " for Christmas Holiday". Així que el aquesta es la ultima setmana que passem aquí.

Com tot bon nadal anem una mica liats, avui anem a veure les barquetes amb llums al llac, que veient com tenen les cases aquest vespre al llac pot ser espectacular. Demà dinar amb els Barros de despedida, ens fa peneta deixar-los sols per nadal!!! i a les 3 partit del Barça. Dilluns concert de nadal de la Ivet, dimarts festa de nadal del Guiu, i dijous de la Bruna. La Ivet acaben el dimecres, aixi que ja ho tenim aqui!!

La mala noticia es el que ha passat a Connecticut, es una passada aquest país, la veritat es que nomes arribar a l'escola de la Ivet a la porta hi ha el cartell de prohibit armes, i es un xoc, a mes de pensar a on ens estem fotent. Altre cop, igual que el huracà sandi, la desgracia passa a unes hores de casa. Esperem que segueixi passant de llarg, perquè nomes de pensar en que ens podria passar a nosaltres i en com deuen estar aquestes famílies. La qüestió es que sonats n'hi ha a tot arreu, però tela. La veritat es que al mateix super on compres la llet i el pa, tens el passadís de les armes. No he provat de comprar-ne cap, però suposu que no deu ser molt difícil.

Aquí la gent esta molt afectada, hi ha dos cares de la moneda, els que odien les armes i els que ho tenen a les seves vides, i que ho defensant culturalment. Obama esta molt afectat, però  no crec que hi pugui fer res. 

Des de l'escola ens van trucar i ens van recomanar parlar-ho amb els nens, així que em informat de tot a la Ivet, i pobreta diu que dilluns no vol anar a l'escola. La veritat es que fa por. Aquí la vida se sent molt i tranquil·la i segura, però dins aquestes super cases hi pot haver qualsevol cosa. 

De totes maneres no ens conve viure amb por, i masacres d'aquest tipus per desgracia n'hi ha hagut i crec que no serà l'ultim,....

Pels que patiu per nosaltres, estem be, ho tenim mes a prop que vosaltres, però prou lluny. 

Espero que això no canvii molt el dia a dia de l'escola. Perque començant  a veure una mica com funcionant, son capaços de no fer res pel tema de les armes, però si posar arcs a les entrades de l'escola.

Pobrets nens i famílies,....

cookies with Santa

Bueno bueno bueno, esta clar mes que mai que no pots dir mai " d'aquesta aigua no en veuré". Jo, que sempre havia sigut pro castanyanda, pro reis del orient i anti halloween i anti Santa, aqui teniu unes imatges que valen mes que 1000 paraules.

La Bruna dormia!!

Efectivament vem poder estar amb Santa Claus. Impressionant parla en anglés, la veritat que no ho sabia, mai havia pogut parlar amb ell i tenir-lo tan aprop.

I com no podia ser, un aconteixament sense menjar, les cookies que ens va donar el Santa:

Aqui estem impregnats de nadal, es una passada. Les cases de mica en mica es van il.luminant, i ja us podeu imaginar com (despres necessiten centrals nuclears), hi ha llums per tot arreu, pels vorals de les cases, els arbres tots il.luminats, tots els "bushes" amb malles de llum, la emissora de radio que normalment escoltem nomes hi sona cançons de nadal: rudolph, santa is coming to town, all I want for Christmas is you,... I la carretera plena de paradetes de arbres i arbres de nadal esperant ser adoptats per alguna casa.

Aquí a casa ha arribat el tió, impressionant no ho esperavem pas que arribés fins aqui, quina gran alegria:

Està sent realment surrealista intentar explicar que el tronc caga per nadal!!! No se pas com s'ho farà per cagar turrons, neules i pinyons!! 

Per la resta, tot en plena rutina. El Guiu ha començat a fer gimnas i esta molt content i li surt molt be. La Ivet ha començat a la academia de cheer leader. I la Bruna fa 2 dies que no plora quan la deixo al Giving Tree, just ara que estem a punt de plegar per venir cap a Terrassa. Al Quim no li veiem el pel, pero sabem que es aqui.

2 anys despres

Avui moment de reflexió, i manual típic d'autoajuda.

Ara fa 2 anys, naixia la Bruna, el diumenge hi havia eleccions, venien el David, la Sònia, la Berta i la Carla a conèixer la Bruna, el dilluns jugava el Barça- Madrid, i jo entrava a urgències, ja sense quasi poder caminar. Això es el que recordu d'aquell moment. I quin moment de la vida, la Bruna acabada de néixer, per tan, platorics de il.lusió i de cop, jo sense sentir i sense poder caminar, i amb una operació de columna d'urgencia!!!Buf!! I mira on soc avui, qui m'ho havia de dir. 

Conclusió, sempre tirar endavant, amb alegria, amb il.lusió, deixant enrere les coses que no ens agraden, i a vegades afrontar-les per poder-les superar. Relativitzar les coses que ens preocupen perque segur que tenen alguna solució o alternativa que ens pots donar un millor camí . Donar gràcies cada dia per tot el que tenim, pel que som, i per tota la gent que tenim al voltant, i sobretot per tenir salut. Ja se que tot això es diu el dia 22 de desembre desprès de no haver guanyat la loteria, però realment em sento molt afortunada per tota la vida que he tingut i que tinc. La vida et dona cops molt durs, però també molts de molt bons, i la veritat es que posant-los a la balança els bons son mes que els dolents, així que avui nomes escric per donar les GRÀCIES.

...i dir T'estimo Quim.

Thankgiving lunch

Ja tornem a estar en plena normalitat. Avui no m'allargo gaire que he d'estudiar per anar a treure'm el carnet de conduir!!!!! quina ràbia!!!! Aquest es un gran punt negra perquè la gent de l'administració no et fan sentir molt be, i tampoc els importa veure que no els entens del tot. Problema meu!!

Han estat uns dies de vacances molt macos, sobretot perquè els em pogut celebrar amb el Quim. Aquí no  hi ha massa a fer que no sigui vida familiar, però ho em compartit amb la família Barros i em aprofitat per anar a llocs que encara no havíem vist.  Vem anar a un parc que hi ha a Charlotte que es diu Freedom Park que es molt bonic. I el downtown vist de nit, amb els grans edificis il·luminats també es molt bonic. Tot i que la Ivet diu: "mama no son tan alts, la sagrada família ho es més!!"

Pel que fa al sopar de thankgiving, va ser molt maco, a casa els Barros. Ells com que son argentins no ens van fer el típic sopar, però deu ni do.

El sopar de thankgiving consta del gall d'indi, que jo sempre havia pensat que hi posaven farciti resulta que no, de green beans, que son mongeta tendra, basicament obren una llauna de mongeta i l'aboquen en un plat, de sweet potato, que es el moniato, fan com una mica de puré de patata amb sucre, si si un plat ben dolç en ple sopar, i el gratinen amb nuves petitones, i el postres consta de pumking pie, que es un postres de carbassa que també compren la base ja feta i aboquen unes llaunes de farcit de carbassa. El tema culinari el tenen molt molt lluny aquesta gent. Perquè imagineu-vos, que aquest es el gran sopar familiar de l'any, i consta basicament de llaunes, imagineu-vos com porten el dia a dia.

A mi em va tocar portar els postres, i vaig fer una pie d'aquestes però amb caràcter català, ja que el vaig farcir de crema catalana i maduixes, i una coca amb pinyons, que finalment he trobat en un racó dels grans supermercats.

Setmana de vacances

Aquesta setmana si que estem de ple a la setmana de Thanksgiving i de Black Friday.

Em canviat les carabasses per turkeys per tot arreu, els passadissos del wallmart s'han omplert d'olles gegants per fregir el gall d'indi amb garrafes de gallons i gallons d'oli. 

Els nens nomes van a escola el dilluns i dimarts i per tan a partir de demà tenim vacances fins dilluns. El sopar d'acció de gràcies es dijous, sembla ser que sempre es el 4rt dijous de novembre, i anirem a compartir aquest sopar a casa els Barros, amb el Henry, la Paula, la Natàlia i el Luca.

La setmana passada vem anar a celebrar aquest dinar al GivingTree, primer vem anar a la classe de la Bruna, allà els nens van dinar,i els pares vem estar amb ells i desprès vem sortir a la sala gran a dinar amb el Guiu. Vaig pillar el gall d'indi abans de tallar-lo a la cuina:

 Us feu a la idea de lo be que mengen en aquest país, no??

Posats a dinar el divendres me'n vaig anar a dinar amb la Ivet a l'escola. M'ho havien dit, però vaig flipar, sempre que vulguis pots anar a dinar amb el teu fill a l'escola. Com sempre entres, registres a l'ordinar i et poses la pegatina de "visitor" i au cap dins a la cafeteria. Quan em va veure la Ivet va estar super contenta. I d'aquesta manera vaig poder posar cares a alguns dels noms que la Ivet ens diu a casa.

Va ser molt divertit, com tot en aquesta escola, els nens arriben a la cafeteria sense massa soroll, els que porten el lunchbox de casa s'assenten i comencen a menjar el que porten de casa, i els que volen van al bufet lliure on hi ha varies coses per triar, però sempre han d'agafar una verdura i una fruita com a  mínim. Tenen nomes 20  min i 2 minuts abans de marxar tanquen els llums perquè els nens sàpiguen que s'acaba el temps, i en silenci els nens tiren les restes a la basura i fan cua per anar cap a l'aula. I 2 responsables "cleaners" netegen la taula.

La Ivet hi va sortir guanyant un gelat!!!

La setmana passada, ens la vem passar solets, però molt be, la veritat, ja fa molt fred i excepte el cap de setmana que vem anar amb alguns amics al parc, i dissabte que vem anar a la festa d'aniversari del Tommy, molt divertida i americana, vem estar a casa ben calentons. El Guiu finalment també s'ha apuntat al gimnàs i li encanta, va ser molt divertit veure'l penjant de les barres. I dissabte finalment va arribar el Quim a casa, i ara sembla que serà per molt temps!!!!

Així doncs Happy Thanksgiving!!!

Comença novembre

Bueno encetem nou mes, desapareixen les carabasses i tot símbol relacionat amb Halloween i apareixen els Turkeys ( els pavos), a mes a mes de tot el  "merxandaixing" de nadal. Aquest es el mes de Thankgiving, el conegut Acció de gracies, una altre festa desconeguda per nosaltres, però que aquests dies tindran vacances a l'escola i es l'unic dia de l'any que tanquen les botigues i es para el país per donar gràcies.

De moment en nego a cuinar un gall d'indi, però ja us aniré informant, del que fem finalment.

Aquest divendres ja marxa la iaia, així que ara si que ens quedem aquí sols, perquè a mes a mes la iaia marxa amb el Quim.

Per la resta, la temporada de soccer s'ha acabat i comença a fer fred de debò per fer massa activitat exterior, així que no tenim massa plans per endavant.

La Bruna segueix plorant cada dia a l'escola, i avui fins i tot el Guiu, quin desastre!! Esperem que remunti el tema, tot i que un cop superada la primera hora del matí, quan vaig a buscar-los a quars de 12 estan tan tranquils.
Aquesta setmana la Ivet tampoc te escola el dimarts perque són les eleccions, i crec entendre que aquesta setmana també hi ha tot d'actes per honorar els veterans de guerra.

Ultims dies amb la iaia:

Trick or treat

I tan esperar i ja ha passat halloween. El nostre primer halloween, nosaltres que sempre havíem celebrat la nostre estimada castanyada, fent panellets, menjant castanyes i moniatos, aquest any ho em canviat per caramels. Excepte per aquest canvi, que se'ns dubte hi em sortint perdent moltissim ( tot i que la iaia aquest any diu que per nadal menjarem torrons i panellets, jajajajaja) ens ho vem passar de conya. 

Es molt molt molt divertit. Cap allà a les 5 de la tarda, ja ens van fer el nostre primer Trick or treat, el Philip i l'Annie. I a partir d'aqui ja no va acabar la festa fins a quars de nou. Com que era el primer any, vem decidir acceptar la proposta de la família Barros i deixar la nostre casa i per tan el nostre veïnat pel proper any i aquest anar acompanyats d'amics, ja que a Mill Creek Falls ens trobàvem amb una colla per anar a trucar a les cases. A casa vem deixar els nostres caramels i així els nens que passaven per aquí podien recollir els seus caramels. 

Un cop a lloc,  vinga a trucar a les cases, totes molt decorades i animades, amb gent de totes les edats a les portes, nens, pares i mares, jovent i avis, tots esperant que algun nen fes un truc o tracte i a canvi rebre els caramels. Vem caminar moltissim, però tothom era molt amable i carinyós amb els nens, i pels carrers hi havia moltissima gent. Tothom disfressat. La veritat es que les cases feien goig, i no eren gens ni mica tenebroses, sinó divertides, excepte alguna casa que tenia una bruixa, o algun esquelet penjat, la resta força bé. Quan es va començar a fer fosc hi havia mes cases que feien por, amb sorolls i llums,però no prou per espantar al Guiu i la Ivet.

Tots tres van anar a moltissimes cases a trucar a la porta, cada un al seu ritme, la carbassa de la Ivet va acabar a petar, la de Guiu no tan, i la de la Bruna al tercer xupaxup ja no hi volia res mes. Els hi van donar de tot: xupaxups, paquets  de crispetes del microones, xocolates de tot tipus ( kit kats, twister, crunch,... aquest els mes coneguts) alguna que altre parideta, patates chips,... de tot, una boxaria. 

Vem caminar moltissim i al fer-se fosc va començar a fer molt fred ( al mati i el vespre baixa la temperatura fins a 2ºC). Així que cap a les 8:00 vem decidir començar a tornar cap al cotxe, amb la pertinent queixa de la Ivet que no volia parar.

La conclusió es que vist a les pel.licules es veu molt poca cosa, però que hi ha un ambient molt molt divertit i que els nens s'ho passen de conya.

Com sempre uns passo algunes fotos, que mai aconsegueixo que siguin tan representatives del que veiem i sentim aquí, però que alguna idea us donen:

A casa vem deixar un vol ple de caramels que a la tornada estava ben buit:

El mati també vem celebrar a l'escola del Guiu i la Bruna el Halloween, al de la Ivet no celebren aquesta festa, us passo algunes fotos. 

I el Guiu en comptes de panallets ens va portar aquest poma tan dolça. (Sense comentaris)

Part del que vem recolectar:

Ara toca esperar un altre any per tornar a celebrar Halloween.

boo..boo.. s'acosta hallowen

Aprofito per explicar-vos una mica com estem vivint aquesta festa. Ja nomes queden 2 dies perquè arribi Halloween, finalment, perquè fa quasi 2 mesos que ho preparen. Estan com una cabra tot el que estan fent, com estan decorant tot. Els patis estan impressionants, hi ha calaveres, i esquelets per tot arreu, carabasses de tots tipus i mides, bruixes, aranyes, gats, fantasmes, inflables enormes, frankeinstein, aranyes, carabasses . El mes gore de tots fins i tot han posat un cementiri amb lapides al pati. Bombetes taronges per tot arreu. De fet a l'escola del Guiu treballen aquest mes el color taronja, i d'entrada vaig pensar que estrany, però ara entenc, ja que estem vivint en taronja.

L'altre gran tema que es boníssim, es que es passen les hores cuidant i netejant les cases, i desprès van i es dediquen a decorar-les de teranyines gegants artificials. Sense paraules... Nosaltres les tenim naturals, però aquestes no valen. Som la única casa que te els fantasmes i la decoració fetes per nosaltres mateixos. Aquí l'objectiu es consumir, consumir i consumir. I la veritat es que has de fer autèntics esforços per no caure en aquest consumisme perquè tot es molt bonic.

He sortit a tirar fotos per poder compartir amb vosaltres algunes de les cases del Landing:

(els inflables i les llums taronges són a la nit)

Els supermercats son plens de passadissos i passadissos de caramels. Les galetes, els sucs i les patates son especials per halloween, amb aranyes i teranyines per tot arreu.

Els nens estan molt emocionats esperant aquesta gran terrorífica nit. El Sheriff ens ha enviat una alerta que tinguem cura una nit com aquesta, que no molestem a  les cases que no estigui il.luminades i sobretot que cap nen entri en cap casa per molt que et convidin.

Així doncs ja ens queda menys.