lunes, 25 de marzo de 2013

Aniversari Guiu


I el nostre nen petit ha fet 5 anys, quina il.lusió que tenia, tota la setmana emocionat per dur el pastis a l'escola, per obrir els regals, per ser ell el protagonista i per fer la seva festa d'aniversari.

Bueno el dia del seu aniversari vem portar aquest super pastis a l'escola i no en van quedar ni les molles, això es el pastis, no us penseu que es una joguina;


A casa ho vem celebrar al vespre, vem conectar amb els avis a Terrassa, i vem obrir els regals amb ells. I a la tarda els tiets i la Carlota també li van poder fer un regal que misteriosamentt havia arribat a un armari de la cuina, ja ja, la màgia del dia del aniversari.
 
 
La festa d'aniversari la vem fer al Main Street Child's museum, un lloc enorme ple de casetes, vaixell pirata, bosc de fusta, circuits de trens, vaja el lloc que vem creure ideal per poder celebrar l'aniversari del Guiu i fer-ho una mica especial, ja que ell volia convidar a amics que són moooooolt lluny, així que Pau, Obac i Sergi estàveu convidats a la festa però no veu poder arribar.


 




miércoles, 6 de marzo de 2013

Girls Night Out


Primera sortida nocturna sola amb americanes, si si si, fa un mes em van convidar a participar de un sopar que fan les dones del veïnat, The Landing, cada primer dilluns de mes. Així que jo que no ser dir mai que no, allà que vaig.

Va ser un sopar molt divertit, ja que vem anar a un Japonès que tot plegat era un autentic show, els hi agrada tan estar en mig dels shows, nosaltres sopant i el japonès anar fent el pallasso, en fins...

De mica en mica ja vaig pillant bastant el que diuen els americans així que vaig poder participar bastant de la conversa. Va arribar a un punt que jo flipava de veritat, realment les pel.licules es queden  curtes en vers a la realitat. Resulta que em van explicar també que The Landing te un "Book Club" si si cada 6 o 8 setmanes es troben en una casa i passen 2 horetes parlant del llibre que totes han llegit, i llavors en compren un altre i tornen a quedar per al cap de 6 setmanes per repetir el ritual. Reament al començament creia que parlaven de com una biblioteca mòbil, però desprès vaig pensar, osti el que fan a les pel.licules. Que fort!!!!! I em van  explicar una mica un llibre que ara estan llegint algunes d'elles.

Però tot plegat te un punt de fred, perquè coses ja en fan, però pim pam ràpid i sense lligams, i tan fa si et coneixes o  no, es parla de temes com parlaries amb qualsevol, es sopa, quan acaba, aquí no hi ha problema de que paga cada un, cada una té el seu propi ticket i cada una deixa la propina que vol, i quan s'acaba el sopar a les 9:00 de la nit, cadascu cap a casa seva i fins el proper primer dilluns de mes. I ni cafè, ni xerrada a la terrasseta ni res de res.

Aixó com tot te punts positius i punts negatius, pero li començo a troba bastans punts positius i ja en tinc ganes de tornar.hi anar el proper mes.

Qui m'havia de veure a mi sopant amb "Mujeres desesperadas"!!!!!





sábado, 2 de marzo de 2013

Descobrint una nova data al calendari



Bueno quan ja creia que s'acabaven les festes i les opcions de consumisme descobreixo una nova cita al calendari. De fet la millor manera de fer cultura en aquest país es entrant en un walmart. Així que s'acaba el vermell de sant Valentí i entra el Verd, tot es verd, tota la roba  amb trebols de color verd i amb missatges "my lucky shirt", I'm a lucky girl",... vaig a buscar els nens a l'escola i el calendari es verd i mes trebols, ... en fins que es Saint Patrick's Day, i encara no se que tindrà a veure aquest sant amb el verd i la sort, però segur que algú m'ho acaba explicant.Sembla ser que es una festa escocesa, però no se perquè aquí també es celebra.

A part d'això, doncs a tope, seguim be, sembla que el Guiu ja comença a comunicar-se en anglès, i a jugar amb els nens, els conegui o no. La petita Bruna super contenta ja  a l'escola, i es que les seva mestres Fran i Tara son molt maques. Diuen que els porta a tots els altres nens de la classe rectes, que fot bronques a tothom, en anglès!!! per veure-la. I la Ivet a tope, tot i que encara degut al temps encara no em començat la nova temporada de soccer.

 Discovery place












Diumenge a casa

El cap de setmana com que plovia vem anar a Charlotte, a un museu que esta molt i molt be que es diu discovery place, i diumenge com que feia solet ens vem quedar a casa, i vem estrenar barbacoa. I al vespre arribava el nostre primer convidat, quina il.lusió, fins i tot els nens estaven contents. En Bertran, que es un amic que el Quim va fer al Decahtlon, ha estat uns dies per aquí per motius de feina i es va quedar amb nosaltres els temps que va poder. Així que amb ell em fet unes primeres bones barbacoes.



Ahir a l'escola de la Ivet, vem poder tornar tenir al possibilitat d'assistir a una classe  normal, com si els pares no  hi fóssim, es una passada poder veure com treballen, veure la dinàmica de les classes, com els nens interactuen amb els altres i amb la mestra, canvis de classe, que i quan mengen l'snack, ajuda moltissim a entendre coses que la Ivet ens explica,i pots respirar l'ambient que hi ha de manera presencial, o recomano molt per les escoles de Catalunya, potser així s'aproparien mes als pares i entendríem moltes mes coses, en comtes de fer tantes reunions explicant i explicant, que ho poguem veure amb els nostres ulls es molt important.

El dijous com que era l'aniversari de la Natalie també vem anar a dinar a l'escola, i els hi vem fer una bona sorpresa. Sempre estan molt contentes quan hi anem a dinar, es també una molt bona possibilitat poder entrar quan es vulgui a l'escola a dinar amb ells, no em cansaré de dir-ho, desprès d'haver viscut les peripècies de la comissió de menjador, que millor que portes obertes!!!

Lunch with Ivet, Ella, Natalie and Anne

Aquest cap de setmana ens toca Birthday Partys, així que avui em anat a la del Philip i demà anem a la de la Natalie, tot mooooooolt americà. Demà la festa de la Nati es al Skating.


Com anècdota, no americana sinó internacional, el Guiu ha tret les rodetes de la bici, i ara va amb bici tota l'estona, de fet vaig a buscar-lo a l'escola amb la bici, però ara en comptes de tornar amb el carrito torna ell pedalant, i ha petit el seu primer gran accident a la baixada cap a casa, cara tota rascada i 4 dits pelats,... es la millor manera de aprendre, isn't it??



Avui torna a nevar, no hi ha manera de pujar dels 3-4 ºC!!