Freeze rain

Estem a sota mínims, es a dir que portem una setmana a sota zero, fa moltissim fred, però el màxim ja va ser divendres quan al anar a deixar al Guiu i la Bruna, em van dir: "estigues localitzable perquè si el temps empitjora us trucarem perque tancarem el centre" i dit i fet a les 9:00 del mati ja havia d'anar a buscar-los i una hora mes tard havia de recollir a la Ivet. Gimnas tancat també. Tot parat.

Mai ho havia vist, nevar, estar clar que moltes vegades, però es que plovia gel, glaçons caient del cel, i conforme anava passant l'estona el terra s'anava convertint en una pista de gel, així que aquest divendres vem descobrir un nou concepte de precipitació "freeze rain". A les 14 ja hi havia el Quim a casa, ja que els van desallotjar de la fabrica.  La gent va molt en cotxe i es un perill, aixi que la vida es va parar degut al fred. A les 14 ja estàvem tots a casa tancats i calentonts veien la gelada a fora, vem arribar fins a -6ºC.

Realment jo vaig flipar una mica, desprès de veure nevades molt mes importants a terrassa i ni molt menys es para la vida, però potser la diferencia es que realment ho hauríem de fer i ens evitaríem com la ultima gran nevada a Catalunya, la gent dormint en els cotxes i en els pavellons.

I que millor que un dia de glacera que un bona xocolata calenta....

Avui segueix el fred...pero encara no m'han trucat de l'escola.

Si algú s'aniva a veure el video de Charlotte, aixo es el que vivim nosaltres els dissabtes a la nit a la city:

Es una mica maquinero pero el que ja ens coneixeu ja sabeu que el rotllo maquina ens va. Fa un any miravem aixó des de la llunyania i amb por, i ara ja reconeixem els llocs, i amb il.lusió ens mirem el video amb la Ivet, identificant carrers i zones.

We are happy here!!!

Long weekend

Avui comencem setmana ja que ahir va ser festa a les escoles, era el dia de Martin Luther King, i la veritat es que no se perquè aquest dia es festiu, a mes a mes el passat dijous es va acabar el segon trimestre, així que divendres tampoc van anar a l'escola. Peró la veritat es que em aprofitat molt aquest long weekend. Em aprofitat per retrobar-nos amb els Barros i el dissabte vem anar a veure el primer partit de NBA, Bobcats contra Sacramento, impressionant també. Molt divertit, i molt americà.El sol ha retornat i tot i que el mati estem a sota zero, cap al migdia al sol si esta de conya, i ve molt degust estar a fora, de fet el diumenge vem aprofitar per fer una barbacoa amb els Barros. Ja veieu yankis totals.

.

 L'estadi del Time warner arena es impressionant amb una maqueta de Chralotte a sobre el marcador.

Durant tot el partit una marxa i festa total, llastima que els Bobcats no son gaire bons pobrets.

 La veritat es que vem descobrir que ha Charlotte hi ha molta vidilla, es una ciutat, el down town que nomes son oficines i bars i restaurants, i hi ha molts museus i espectacles, així que estava ple de gent. Es una mini ciutat americana.

Com a curiositat a compartir, es el fet que els pares i mares sempre ens preocupem molt per tot el que afecta als nostres nens, i altre cop la Ivet m´ha superat. Jo preocupadissima pel fet de viatjar amunt i avall, i tot el que això suposa, perquè el tema dels aeroports es dur. Doncs atenció a la redacció de la Ivet de "El millor dia de la teva vida", ara resulta que per ella es el dia que agafa l'avió, que ha de ensenyar els passaports, passar l'arc, de veure els avions enlairant-se i aterrant i finalment pujar a l'avió. Impressionant, sense paraules...

Super Jam i aniversari Quim

La setmana passada ja va ser en rutina total, la tornada aquest cop ha sigut adaptació super ràpida, excepte el primer dia que ens vem donar de marge, desprès ja ha estat com si no haguéssim parat,  ni marxat mai a Catalunya.

 Estem en ple hivern, ha estat tota la setmana plovent i amb força fred, aixi que em estat força tancats. El dissabte van anar a veure el Monster Jam. Sobre aquest espectacle no us puc explicar massa perquè a mi em va tocar quedar-me a casa amb la Bruna, que vem aprofitar per preparar el pastis del Quim.

Segons Quim, Guiu i Ivet, molt i molt soroll, cotxes enormes saltant pels aires, cotxes aixafant a altres cotxe, un show a la americana total.

I el diumenge vem celebrar l'aniversari del Quim de manera molt yanki, vem anar de shopping i vem dinar al CheeseCake Factory, una passada de lloc molt recomanable. Total que en aquesta manera de viure dels americans no importa la climatologia, perquè ho tenen tot preparat per viure sempre a uns 70º F i sense sol ni pluja, tot dins els shopping.

I ja hi tormem a ser

Com si fos ahir, ja han passat les vacances i ja tornem a ser al Landing, lake wylie, ja en plena rutina engegada. Desprès de unes fantàstiques vacances on em intentat veure a quasi tothom, el dimarts quan tots començaven (ups problema m'he comprat un teclat aquí, i no tinc c trencada!!!!) l'escola nosaltres agafavem l'avio( ohhhh tampoc hi ha els accents!!! Amèrica is diferent), 11 hores de vol fins a Miami, desprès allà 5 hores d'espera i dues mes de Miami-Charlotte, arribarem a casa al cap de 24 hores, així que el dimecres vem decidir donar festa als nens i recuperar forces. Peró el dijous, es a dir ahir, ja tot en plena rutina, Ivet a Crowders Creek, i Guiu i Bruna al Giving Tree. El Guiu demanava poder anar a una escola en català, i la Bruna es va quedar plorant, però poc, i avui la Tara la ha agafat i tenia els ulls vidriosos però s'ha quedat sense plorar, tipus tragèdia.

Ahir a la tarda, ja tot va ser normal també, deures per un tubu, jugar al cul de sac amb els nens, Annie, Philip, Tommy, Kate,... i saltar al trampolí, jo crec que han de recuperar tot el que no han saltat aquestes vacances.

A falta de imatges d'aqui, avui posaré imatges de les vacances a Terrassa.

Dema el Guiu, la Ivet i el Quim, van al primer espectacle america, em comprat entrades pel Super Monster Jam, que consisteix ens uns camions enormes que van saltan per un cricuit, pot ser molt espectacular, esperem que al Guiu li agradi.